Poema

Publicado el por kwrmnjoannavarro

 

Nascut encadenat,
encadenat a elevar-me
i sostingut sense estructura.
Com una estació espacial abandonada.
La gravetat,
irrecuperable.
La soledat,
immensa.
Deixant que el silenci em guiï,
dibuixo trajectòries
sobre un desert pintat
i estableixo òrbites entre els somnis;
que van i venen,
que s´encenen i s´apaguen.
No sense esforç,
guardo una visió entre les mans.
Amb la determinació
d´una roca ígnia
i amb la seva mateixa
esvelta ignorància.

Joan Navarro

1 poema més

Publicado el por kwrmnjoannavarro

 

Vol nocturn

Inconscient del perill imminent

i jugant amb la sorra.

Canviant, sense saber com,

un paisatge en una altra cosa;

vaig descobrir

que hi ha espais

dins d´espais en el cel.

On la terra esdevé un forat diminut

i extensible

d´un elèctric sublim i escàs.

D´un blau que crema.

Joan Navarro

 

1 poema

Publicado el por kwrmnjoannavarro

 

Espectres de colors

Caminant sota la influència del crepuscle

o a través de les cavernes.

Ballant davant les ombres

i observant les estrelles invisibles.

Amb la certesa de saber-se

llarg i imperfecte com un túnel

travessant una muntanya cap a la llum.

Joan Navarro

Poemes. 4 reflexions sobre el paisatge

Publicado el por kwrmnjoannavarro

1
Aquesta nit, si les hienes no es mengen
els nostres ossos, potser serem redescoberts.
Retrobats com els fragments
d´un paisatge gris i esquerdat.
A punt de separar-se del continent.

2
Per aquell que el treballa
o el viu dia rere dia,
el paisatge no és vist.
No de manera
suficientment captivadora.

El paisatge és una creació mental
i un art superior.

3
D´horitzó a horitzó,
la muntanya màgica
esdevé un portal.
On els insectes escapadissos,
els rèptils lents
i els humans incapaços
es fonen com l´aigua.

4
Som el paisatge
de tot allò que coneixem.

Joan Navarro