Nascut encadenat,
encadenat a elevar-me
i sostingut sense estructura.
Com una estació espacial abandonada.
La gravetat,
irrecuperable.
La soledat,
immensa.
Deixant que el silenci em guiï,
dibuixo trajectòries
sobre un desert pintat
i estableixo òrbites entre els somnis;
que van i venen,
que s´encenen i s´apaguen.
No sense esforç,
guardo una visió entre les mans.
Amb la determinació
d´una roca ígnia
i amb la seva mateixa
esvelta ignorància.
Joan Navarro
kwrmnjoannavarro 